Montjuïc

Montjuïc
Racó oblidat

sábado, 31 de julio de 2010

Aeròdrom de Suquets (Lleida)

La primera entrada a aquest blog no és precisament sobre Barcelona. No hi ha cap motiu, simplement fa temps que em va cridar l'atenció l'existència als anys 50 i 60 d'una mena d'aeròdrom que formava part d'una població artificial anomenada Suquets, prop d'Almacelles (Lleida). No té res a veure amb Barcelona, si més no de manera directa, però m'ha cridat prou l'atenció.



L'història ens diu que José Irigoyen Rahola, aviador ben posicionat, va heretar als anys cinquanta uns terrenys a la citada zona. Amb molts diners, va crear un camp d'aviació i de pas va acabar d'impulsar una indústria agrícola a la zona que va acabar desembocant en la creació d'una ciutat-colònia. Dins d'ella, tothom treballava en el conreu de les terres i en el posterior envasat de la producció. Paral·lelament, el camp d'aviació que servia per l'expedició de les conserves, també es va utilitzar com a centre d'exhibicions aèries, algunes de militars.


Caldria estudiar de quina mena va "heretar" els terrenys l'aviador, doncs el poble de Sucs (Suchs) ja existia anteriorment fins que va quedar deshabitat a al s.XVII. Els seus terrenys van passar a ser propietat de l'Instituto Nacional de Colonización (y Desarrollo Rural), i en gran part van ser transferits a José Irigoyen per poder muntar el seu aeròdrom, a canvi de potenciar el conreu a la zona i, en conseqüència, la seva re-població. Als nous colons, se'ls oferia casa i feina. El fet és que el nou poble, anomenat Suquets, va passar a formar part des de llavors, de les anomenades "entitats municipals descentralitzades", això és que no ténen ajuntament propi i que depenen de l'ajuntament d'una població propera més important. En el cas de Sucs-Suquets, aquest depén avui dia encara del poble d'Almacelles.



En qualsevol cas, l'aeròdrom, inaugurat el 1955 i uns anys després de potenciar l'indústria alimentària, esdevingué el primer aeròdrom de caire privat, estretament relacionat amb el d'Alfes, propietat de l'exèrcit de l'aire. Disposava de 800 ms de pista útil, diversos hangars, una torre de control i un ampli aparcament per a cotxes.


La torre de control durant una exhibició aèria. A sota, l'hangar principal amb la torre i l'aparcament de cotxes


En quant als productes de Suquets, envasats sota la mateixa marca, consistien en succedani de café, llet d'ametlles, llegums, melmelades i una gran quantitat de productes tots envasats en llauna. Uns productes que tingueren molt d'èxit promocionant el cultiu lleidatà en una època a la que començava a emergir-se després d'uns anys alimentant-se amb els precaris productes del racionament. Les més prestigioses adrogueries de Barcelona (Quílez, Ravell, Fortuny, etc.) lluïen les conserves als seus aparadors, participant inclús en concursos per veure quin era l'establiment que millor disposava els productes Suquets a la vista del públic. Val a dir que sota la denominació "Suquets" també es van construïr kits per a muntar maquetes d'avions.

La primera imatge ens mostra un anunci de premsa dels productes Suquets a mitjans dels cinquanta. La segona, un embolcall d'una llauna de melmelada de préssec de les indústries alimentàries Suquets.


No he trobat encara quin va ser el motiu de la fallida de l'empresa d'alimentació Suquets als darrers anys seixanta. El cas és que amb el tancament d'aquesta com a tal, es va tancar l'aeròdrom (o a l'inrevès) i el poble de Sucs-Suquets va esdevindre un nucli sense ajuntament, com una antiga urbanització mig oblidada i deixada de la mà dels seus renaixedors. Les estadístiques ens diuen que el 2008 comptava amb uns 578 habitants censats.

L'hangar principal amb la torre de control, avui abandonats.


Quan trobi més informació us la posaré. Si algú en sap quelcom més o troba algún error, que ho posi.

jueves, 29 de julio de 2010

Presentació

Només es tracta d'anar descobrint i estudiant tots aquells aspectes que com tots, han ajudat a formar la ciutat. Elements oblidats que en contraposició a d'altres hipervalorats, són despreciats en l'actual voràgine moderna. I és que molts dels aspectes urbans actuals, ténen el seu origen molt abans de que molts dels habitants de la Gran Barcelona haguéssim nascut. O mentre creixiem, però que ja no recordem.